El desert
Glossari:
traspàs (la mort), artifici (truc enginyós), estupor (immobilitat causada per una emoció), furtiva (d’amagat), conciliador (que intenta buscar l’acord), rauxa (determinació sobtada), marriment (estat de qui està abatut per la tristesa),oreig (vent suau), tedi (avorriment), abalteix (adormir-se), peanya (base), d’antuvi (de primer moment), cobriment de cor (desmai), orejar (ventilar), encofurnada (ficada en un lloc foc i estret), mitenes (guant de punt sense dits), deixondeix (desvetlla), erm (lloc desert), esbalaïda (atònita, sorpresa), refracció (moviment), simun (vent del desert), floc (petita porció), s’aclofa (deixar-se anar fins a terra).
Emmarcament:
El desert forma part d’un recull de contes que, sota el títol La imprevista certesa, es troben al llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, publicat l’any 1955. Aquest conte va ésser dramatitzat junt amb d’alres contes del recull, pel grup de teatre Dagoll Dagom, l’any 1976. L’espectacle resultant Antaviana va ésser decisiu per donar a conèixer al gran públic l’obra de Pere Calders.
Els contes cròniques de la veritat oculta es carateritzen pel seu to fantasiós, irònic, i humorístic. Com passa en la majoria dels seus contes, aquests parteixen de fets reals, banals i quotidians, però Calders hi introdueix tot un seguit d’elements insòlits, màgics. Aquesta combinació de realisme màgic sol desembocar en situacions que voregen l’absurd.
Tema:
La idea central que es desprèn de la sèrie de fets del conte és la soledat, la incomunicació del protagonista amb amics i familiars, i, fins i tot, amb conegutrs ocasionals. No hi ha ningú que intenti entendre’l, escoltar-lo i acompanyar-lo en la seva angoixa i patiment.Tots s’ho mirem des del seu propi punt de vista. Alguns perquè es neguen a acceptar la transcendència del que està succeint i banalitzen la situació, acceptant-la com un fet normal, i per tant aportant solucions absurdes, i per tant còmiques . D’altres, els coneguts ocasionals, l’inciten a prendre una solució definitiva, sense voler adonar-se que L’Espol està en una nova realitat màgica i sobrenatural, i que el que necessitava era “trobar l’estil de servir-me’n” (pàg. 45)
Temes
Els que heu aportat vosaltres:
1. Por a la mort
2. Inseguretat i manca de confiança en un mateix
3. Reflexió sobre què faries si la vida depengués de tu
4. Aferrament a la vida
Carlos, Adrian i David: Pensar què faries si depengués de tu la teva vida.
Dawda, Victòria, Jèssica: L’autor ens vol transmetre que hem de gaudir del dia a dia perquè en qualsevol moment podem perdre la vida sense haver pogut fer tot el que volïem.
Florina, Raquel, Alejandra: és una bonica forma de morir-se , després de veure per última vegada els éssers estimats i acomiadar-se de tots.
Ginesta, Paula, Clàudia: Hem d’apreciar la vida i aferrar-nos-hi, lluitar fins la final perquè qualsevol dia se’ns pot escapar
Agnès, Sara, Aina: La por de les persones a la mort.
Viera, Paula, Sofia: Creiem que l’autor vol expressar que sempre ens preocupem per conservar la vida o les coses , i la podem perdre sense adonar-nos-en, i quan menys ens ho esperem. El tema és l’intent de conservar tot el que tenim.
Núria, David, Marina, Sergi: L’autor intenta mostrar com ens prenem la vida. Al principi no li prestem la més mínima atenció, però un cop veus que la vida se t’escapa, t’hi aferres inútilment, sense adonar-te que en el moment més impensat pots perdre-la.
Gina, Rut: Creiem que parla de les persones que saben que moriran, però s’aferren a la vida, fins que, seguint els consells de persones que els dieuen que no aguantin, decideixen enfrontar-se a la mort.
Júlia, Adriana, Andrea: La incapacitat humana d’acceptar la mort.
Anaïs, Ona, Berta, Jana: El tema del fragment és la inseguretat i la poca confiança que té el personatge en ell mateix, i per tant vol dir-nos que confiem en nosaltres mateixos, i no siguem tan innocents.
Pablo, Oriol, Dana: L’angoixa que provoca la mort.
Conclusió:
La mort o la vida com a leitmotiv, com a eix vertebrador, però el que es debat aquí és la incomunicació, la soledat, i la negació de la societat a acceptar els fets fantàstics (el que fan és donar-los categoria de fets normals).
Resum de l’argument
L’Espol es lleva un bon dia amb malestar a tot el cos, sent com una glopada li surt per la bocai l’aferra amba les mans, és la vida, en forma de bola de mercuri. Amb la vida aferrada a la mà decideix anar a explicar els fets a les persones del seu entorn. Sorprenentment reaccionen amb tota naturalitat i li donen tota mena de consells, cadascú des del seu punt de vist professional. Abatut, desolat, intenta recórrer la ciutat a la recerca d’una mà amiga. El resultat és si fa no fa, ara però, li aconsellen que prengui una decisió dràstica i definitiva. Cada cop més endinsat en el seu propi món màgic, però absolutament desolat, s’asseu per veure passar la desfilada d’un circ. De cop, una trapezista el saluda i l’Espol, distret, correspon al salut estirant el braç dret i decloent el puny. Estupefacte, veu com de cop i volta, l’objecte que havia estat sostenint amb la mà s’enlaira a poc a poc per sobre seu, inenta inútilment atrapar-lo, però les forces l’abandonen i cau lentament a terra.
Estructura
Presentació: Ja d’entrada ens indica que en la vida de l’Espol hi ha hagut un canvi transcendental, tal com es pot deduir del puny clos, de la presencia d’aspectes no coneguts abans i de l’expressió del rostre totalment canviada. Pel que fa a l’emmarcament temporal, ens el situa a la fi d’un mes de juny amable.
Retrocés en el temps (flash back) per explicar-nos quin i com fou el canvi que es va produir en la vida del personatge
Desenvolupament: Canvi de temps verbal, del passat al present, i així avacem al costat del protagonsita en el seu periple per professionals i amics.
1. Entre una visita i l’altra se li reforça la idea de la seva imprtància i transcendència del que li està succeint Es la primera vegada que la puc localitzar i he de trobar l’estil `per sortrime’n (pàg. 45) Altra vegada al carrer, l’Espol sent l’encantament d’una nova importància qiue el revesteix (pàg. 46) És la vida saps?...Si tanco els dit amb força comença l’ofec( pàg. 47)
Comença a sentir-se desolat i sol Se’n va perquè necessita respirar l’aire lliure(pàg. 47)
2. A partir d’ara els personatges que l’aconsellaran són cada vegada més estrafolaris i menys quotidians, li donen solucions definitives: que obri la mà com en un rampell de bogeria; que no sigui covard; que ofegui la mà en una gerra d’aigua. La solitud i deslació del personatge va creixent Quan torna al carrer la solitud poblada li intela el cor (pàg. 48) .
El paisatge que l’envolta cada vegada és més màgic i desolat El vent alça la sorra...camina enfonsant els peus...sent com li cruix la pelll resseca del rostre (pàg. 49) el simun fa anar en revoltí les coses i les idees (pàg. 49)
Desenllaç: Ha perdut gairebé del tot la noció de realitat, i s’ha endinsat en aquest món de somni metaforitzat en el circ. Definitivament obre la mà i mor, perplex d’haver-se oblidat d’allò que l’ha obsessionat durant tota la història , no deixar escapar la vida.
Punt de vista
La història ens és explicada per un narrador extern, que ens tradueix els pensaments sentiments i sensacions del personatge .
To
Ironia davant el comportament humà, les solucions que els personatges donen al protagonista són tan absurdes que gairebé són còmiques. Per altra banda el to poètic i fantasiós domina al final del conte, explicitat amb la metàfora del circ. Quant al llenguatge, Calders ens sorpren amb personificacions com el juny amable; paraules pròpies d’un registre culte marriment, abaltir etc.; metàfores esperar un somini sense temps
Tècniques narrativesT
Hi ha una alternnaça entre diàleg i relat. Els encontres de l’Espol amb els diferents personatges sempre prenen la forma del diàleg. Els estat d’ànim i la descripció d’ambients correspone sempre a l atècnica del relat.
