dimecres, 24 de novembre del 2010

JOAN MARAGALL

Joan Maragall, escriptor modernista i nacionalista



Joan Maragall va anar-se apropant al catalanisme. Ja el 1893 havia defensat al Diario de Barcelona el “regionalisme”, perquè era un moviment modern basat, no en les nostàlgies del passat, sinó en la voluntat de construir una nació.   Com a periodista donà suport a totes les iniciatives catalanistes, i com a poeta treballà en l’elaboració d’una mitologia i d’una simbologia nacionalistes.

Fruit d’aquesta recerca és la publicació el 1900 de Visions&Cants. A Visions escriu diversos poemes referents a llegendes tradicionals: El mal caçador, Joan Garí, El comte Arnau, la fi d’en Serrallonga. No vol pas tornar a contar unes històries aleshores prou conegudes. Ell només les explica de manera resumida i usant al·lusions. Pretén tractar-les de tal forma que mostrin un tarannà col·lectiu, perquè pensa que  l’ànima d’un poble és l’ànima universal que brolla a través de la terra i que, per tant, s’ha de manifestar també a través del mites autòctons

El català és, segons creu descobrir Maragall, individualista, independent, amant de la llibertat fins al punt de córrer el risc d’esdevenir anarquista; característica ambivalent que posseeixen, per exemple, el mal caçador, que no es detura davant de res per molt sagrat que sigui, en Serrallonga, que es confessade tenir un rei al cos, o el comte Arnau. El català també té els peus ben arrelats a terra i només pot arribar a l’esfera espiritual a través del cos, com Joan Garí, que solament pot alçar els ulls al cel quan els té prou plens de terra. Aquests herois representen el poble català, però també són homes nous, superhomes nietzscheans, amb els quals s’identifica el Maragall d’aquesta èpoc