PERSONATGES
1. Dels actants als personatges
2.Caracterització dels personatges ( Com es caracteritzen els personatges?)
2.1. El nom
-no conegut (narrador en 1a p)
-malnom o motiu
-renom:”Colometa”
2.1.1. Funcions del nom
2.1.1.1. Designativa (sexe, edat, procedència geogràfica)
-Pere/Laia- Minguet/l’avi Ton- Hèrcules Poirot
2.1.1.2. Expansiva (ofici, posició social, valors morals)
-Paco/Francisca: obrers de ciutat castellanoparlants, possiblement
immigrants
-Dona Obdúlia de Montcada (Bearn. Llorenç Villalonga): aristocràcia
mallorquina
2.1.1.3. Simbòlica (en relació al tema, la tesi de l’obra)
-Valentina (Carles Soldevila): valor moral, però símbol en relació al tema
de l’obra
-Colometa (La Plaça del diamant. Mercè Rodoreda)
2.2. El retrat i etopeia
-característiques físiques i espirituals
2.2.1. Presentació
2.2.1.1. Directa: narrador intern o extern. Pàg. 32,33
2.2.1.2. Indirecta
2.3. Atributs
-vestuari, complements, mitjà de locomoció
2.4. Llenguatge
-exemplificar, amb trets lèxics, l’edat del personatge, procedència, classe social..pàg. 38
3. Relació personatge/entorn
-influència de l’entorn (personatges/espai) en els personatges: Watson (Sherlock Holmes) condueix, amb les seves fal.làcies, a la veritat.
4. Transformació del personatge
4.1. Líriques: aquelles que sofreix el personatge en relació a ell mateix
-involuntàries: malaltia
-voluntàries: trencament amb la família. Intent d’actuar sobre el destí
4.2. Dramàtiques: canvi de relacions entre personatges motivat per una transformació
lírica o per un esdeveniment.
4.3. Socials: relatives a l’entorn. El personatge trenca amb el seu món, el seu ambient, el
seu entorn. O bé s’hi submergeix, s’hi identifica, si mai se n’havia sentit
apartat
4.4. Circumstancials: són les que vénen determinades pel fet que s’ha produït una
circumstància i no una altra
dimarts, 8 de novembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
El desert, PERE CALDERS
El desert
Glossari:
traspàs (la mort), artifici (truc enginyós), estupor (immobilitat causada per una emoció), furtiva (d’amagat), conciliador (que intenta buscar l’acord), rauxa (determinació sobtada), marriment (estat de qui està abatut per la tristesa),oreig (vent suau), tedi (avorriment), abalteix (adormir-se), peanya (base), d’antuvi (de primer moment), cobriment de cor (desmai), orejar (ventilar), encofurnada (ficada en un lloc foc i estret), mitenes (guant de punt sense dits), deixondeix (desvetlla), erm (lloc desert), esbalaïda (atònita, sorpresa), refracció (moviment), simun (vent del desert), floc (petita porció), s’aclofa (deixar-se anar fins a terra).
Emmarcament:
El desert forma part d’un recull de contes que, sota el títol La imprevista certesa, es troben al llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, publicat l’any 1955. Aquest conte va ésser dramatitzat junt amb d’alres contes del recull, pel grup de teatre Dagoll Dagom, l’any 1976. L’espectacle resultant Antaviana va ésser decisiu per donar a conèixer al gran públic l’obra de Pere Calders.
Els contes cròniques de la veritat oculta es carateritzen pel seu to fantasiós, irònic, i humorístic. Com passa en la majoria dels seus contes, aquests parteixen de fets reals, banals i quotidians, però Calders hi introdueix tot un seguit d’elements insòlits, màgics. Aquesta combinació de realisme màgic sol desembocar en situacions que voregen l’absurd.
Tema:
La idea central que es desprèn de la sèrie de fets del conte és la soledat, la incomunicació del protagonista amb amics i familiars, i, fins i tot, amb conegutrs ocasionals. No hi ha ningú que intenti entendre’l, escoltar-lo i acompanyar-lo en la seva angoixa i patiment.Tots s’ho mirem des del seu propi punt de vista. Alguns perquè es neguen a acceptar la transcendència del que està succeint i banalitzen la situació, acceptant-la com un fet normal, i per tant aportant solucions absurdes, i per tant còmiques . D’altres, els coneguts ocasionals, l’inciten a prendre una solució definitiva, sense voler adonar-se que L’Espol està en una nova realitat màgica i sobrenatural, i que el que necessitava era “trobar l’estil de servir-me’n” (pàg. 45)
Temes
Els que heu aportat vosaltres:
1. Por a la mort
2. Inseguretat i manca de confiança en un mateix
3. Reflexió sobre què faries si la vida depengués de tu
4. Aferrament a la vida
Carlos, Adrian i David: Pensar què faries si depengués de tu la teva vida.
Dawda, Victòria, Jèssica: L’autor ens vol transmetre que hem de gaudir del dia a dia perquè en qualsevol moment podem perdre la vida sense haver pogut fer tot el que volïem.
Florina, Raquel, Alejandra: és una bonica forma de morir-se , després de veure per última vegada els éssers estimats i acomiadar-se de tots.
Ginesta, Paula, Clàudia: Hem d’apreciar la vida i aferrar-nos-hi, lluitar fins la final perquè qualsevol dia se’ns pot escapar
Agnès, Sara, Aina: La por de les persones a la mort.
Viera, Paula, Sofia: Creiem que l’autor vol expressar que sempre ens preocupem per conservar la vida o les coses , i la podem perdre sense adonar-nos-en, i quan menys ens ho esperem. El tema és l’intent de conservar tot el que tenim.
Núria, David, Marina, Sergi: L’autor intenta mostrar com ens prenem la vida. Al principi no li prestem la més mínima atenció, però un cop veus que la vida se t’escapa, t’hi aferres inútilment, sense adonar-te que en el moment més impensat pots perdre-la.
Gina, Rut: Creiem que parla de les persones que saben que moriran, però s’aferren a la vida, fins que, seguint els consells de persones que els dieuen que no aguantin, decideixen enfrontar-se a la mort.
Júlia, Adriana, Andrea: La incapacitat humana d’acceptar la mort.
Anaïs, Ona, Berta, Jana: El tema del fragment és la inseguretat i la poca confiança que té el personatge en ell mateix, i per tant vol dir-nos que confiem en nosaltres mateixos, i no siguem tan innocents.
Pablo, Oriol, Dana: L’angoixa que provoca la mort.
Conclusió:
La mort o la vida com a leitmotiv, com a eix vertebrador, però el que es debat aquí és la incomunicació, la soledat, i la negació de la societat a acceptar els fets fantàstics (el que fan és donar-los categoria de fets normals).
Resum de l’argument
L’Espol es lleva un bon dia amb malestar a tot el cos, sent com una glopada li surt per la bocai l’aferra amba les mans, és la vida, en forma de bola de mercuri. Amb la vida aferrada a la mà decideix anar a explicar els fets a les persones del seu entorn. Sorprenentment reaccionen amb tota naturalitat i li donen tota mena de consells, cadascú des del seu punt de vist professional. Abatut, desolat, intenta recórrer la ciutat a la recerca d’una mà amiga. El resultat és si fa no fa, ara però, li aconsellen que prengui una decisió dràstica i definitiva. Cada cop més endinsat en el seu propi món màgic, però absolutament desolat, s’asseu per veure passar la desfilada d’un circ. De cop, una trapezista el saluda i l’Espol, distret, correspon al salut estirant el braç dret i decloent el puny. Estupefacte, veu com de cop i volta, l’objecte que havia estat sostenint amb la mà s’enlaira a poc a poc per sobre seu, inenta inútilment atrapar-lo, però les forces l’abandonen i cau lentament a terra.
Estructura
Presentació: Ja d’entrada ens indica que en la vida de l’Espol hi ha hagut un canvi transcendental, tal com es pot deduir del puny clos, de la presencia d’aspectes no coneguts abans i de l’expressió del rostre totalment canviada. Pel que fa a l’emmarcament temporal, ens el situa a la fi d’un mes de juny amable.
Retrocés en el temps (flash back) per explicar-nos quin i com fou el canvi que es va produir en la vida del personatge
Desenvolupament: Canvi de temps verbal, del passat al present, i així avacem al costat del protagonsita en el seu periple per professionals i amics.
1. Entre una visita i l’altra se li reforça la idea de la seva imprtància i transcendència del que li està succeint Es la primera vegada que la puc localitzar i he de trobar l’estil `per sortrime’n (pàg. 45) Altra vegada al carrer, l’Espol sent l’encantament d’una nova importància qiue el revesteix (pàg. 46) És la vida saps?...Si tanco els dit amb força comença l’ofec( pàg. 47)
Comença a sentir-se desolat i sol Se’n va perquè necessita respirar l’aire lliure(pàg. 47)
2. A partir d’ara els personatges que l’aconsellaran són cada vegada més estrafolaris i menys quotidians, li donen solucions definitives: que obri la mà com en un rampell de bogeria; que no sigui covard; que ofegui la mà en una gerra d’aigua. La solitud i deslació del personatge va creixent Quan torna al carrer la solitud poblada li intela el cor (pàg. 48) .
El paisatge que l’envolta cada vegada és més màgic i desolat El vent alça la sorra...camina enfonsant els peus...sent com li cruix la pelll resseca del rostre (pàg. 49) el simun fa anar en revoltí les coses i les idees (pàg. 49)
Desenllaç: Ha perdut gairebé del tot la noció de realitat, i s’ha endinsat en aquest món de somni metaforitzat en el circ. Definitivament obre la mà i mor, perplex d’haver-se oblidat d’allò que l’ha obsessionat durant tota la història , no deixar escapar la vida.
Punt de vista
La història ens és explicada per un narrador extern, que ens tradueix els pensaments sentiments i sensacions del personatge .
To
Ironia davant el comportament humà, les solucions que els personatges donen al protagonista són tan absurdes que gairebé són còmiques. Per altra banda el to poètic i fantasiós domina al final del conte, explicitat amb la metàfora del circ. Quant al llenguatge, Calders ens sorpren amb personificacions com el juny amable; paraules pròpies d’un registre culte marriment, abaltir etc.; metàfores esperar un somini sense temps
Tècniques narrativesT
Hi ha una alternnaça entre diàleg i relat. Els encontres de l’Espol amb els diferents personatges sempre prenen la forma del diàleg. Els estat d’ànim i la descripció d’ambients correspone sempre a l atècnica del relat.
Glossari:
traspàs (la mort), artifici (truc enginyós), estupor (immobilitat causada per una emoció), furtiva (d’amagat), conciliador (que intenta buscar l’acord), rauxa (determinació sobtada), marriment (estat de qui està abatut per la tristesa),oreig (vent suau), tedi (avorriment), abalteix (adormir-se), peanya (base), d’antuvi (de primer moment), cobriment de cor (desmai), orejar (ventilar), encofurnada (ficada en un lloc foc i estret), mitenes (guant de punt sense dits), deixondeix (desvetlla), erm (lloc desert), esbalaïda (atònita, sorpresa), refracció (moviment), simun (vent del desert), floc (petita porció), s’aclofa (deixar-se anar fins a terra).
Emmarcament:
El desert forma part d’un recull de contes que, sota el títol La imprevista certesa, es troben al llibre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders, publicat l’any 1955. Aquest conte va ésser dramatitzat junt amb d’alres contes del recull, pel grup de teatre Dagoll Dagom, l’any 1976. L’espectacle resultant Antaviana va ésser decisiu per donar a conèixer al gran públic l’obra de Pere Calders.
Els contes cròniques de la veritat oculta es carateritzen pel seu to fantasiós, irònic, i humorístic. Com passa en la majoria dels seus contes, aquests parteixen de fets reals, banals i quotidians, però Calders hi introdueix tot un seguit d’elements insòlits, màgics. Aquesta combinació de realisme màgic sol desembocar en situacions que voregen l’absurd.
Tema:
La idea central que es desprèn de la sèrie de fets del conte és la soledat, la incomunicació del protagonista amb amics i familiars, i, fins i tot, amb conegutrs ocasionals. No hi ha ningú que intenti entendre’l, escoltar-lo i acompanyar-lo en la seva angoixa i patiment.Tots s’ho mirem des del seu propi punt de vista. Alguns perquè es neguen a acceptar la transcendència del que està succeint i banalitzen la situació, acceptant-la com un fet normal, i per tant aportant solucions absurdes, i per tant còmiques . D’altres, els coneguts ocasionals, l’inciten a prendre una solució definitiva, sense voler adonar-se que L’Espol està en una nova realitat màgica i sobrenatural, i que el que necessitava era “trobar l’estil de servir-me’n” (pàg. 45)
Temes
Els que heu aportat vosaltres:
1. Por a la mort
2. Inseguretat i manca de confiança en un mateix
3. Reflexió sobre què faries si la vida depengués de tu
4. Aferrament a la vida
Carlos, Adrian i David: Pensar què faries si depengués de tu la teva vida.
Dawda, Victòria, Jèssica: L’autor ens vol transmetre que hem de gaudir del dia a dia perquè en qualsevol moment podem perdre la vida sense haver pogut fer tot el que volïem.
Florina, Raquel, Alejandra: és una bonica forma de morir-se , després de veure per última vegada els éssers estimats i acomiadar-se de tots.
Ginesta, Paula, Clàudia: Hem d’apreciar la vida i aferrar-nos-hi, lluitar fins la final perquè qualsevol dia se’ns pot escapar
Agnès, Sara, Aina: La por de les persones a la mort.
Viera, Paula, Sofia: Creiem que l’autor vol expressar que sempre ens preocupem per conservar la vida o les coses , i la podem perdre sense adonar-nos-en, i quan menys ens ho esperem. El tema és l’intent de conservar tot el que tenim.
Núria, David, Marina, Sergi: L’autor intenta mostrar com ens prenem la vida. Al principi no li prestem la més mínima atenció, però un cop veus que la vida se t’escapa, t’hi aferres inútilment, sense adonar-te que en el moment més impensat pots perdre-la.
Gina, Rut: Creiem que parla de les persones que saben que moriran, però s’aferren a la vida, fins que, seguint els consells de persones que els dieuen que no aguantin, decideixen enfrontar-se a la mort.
Júlia, Adriana, Andrea: La incapacitat humana d’acceptar la mort.
Anaïs, Ona, Berta, Jana: El tema del fragment és la inseguretat i la poca confiança que té el personatge en ell mateix, i per tant vol dir-nos que confiem en nosaltres mateixos, i no siguem tan innocents.
Pablo, Oriol, Dana: L’angoixa que provoca la mort.
Conclusió:
La mort o la vida com a leitmotiv, com a eix vertebrador, però el que es debat aquí és la incomunicació, la soledat, i la negació de la societat a acceptar els fets fantàstics (el que fan és donar-los categoria de fets normals).
Resum de l’argument
L’Espol es lleva un bon dia amb malestar a tot el cos, sent com una glopada li surt per la bocai l’aferra amba les mans, és la vida, en forma de bola de mercuri. Amb la vida aferrada a la mà decideix anar a explicar els fets a les persones del seu entorn. Sorprenentment reaccionen amb tota naturalitat i li donen tota mena de consells, cadascú des del seu punt de vist professional. Abatut, desolat, intenta recórrer la ciutat a la recerca d’una mà amiga. El resultat és si fa no fa, ara però, li aconsellen que prengui una decisió dràstica i definitiva. Cada cop més endinsat en el seu propi món màgic, però absolutament desolat, s’asseu per veure passar la desfilada d’un circ. De cop, una trapezista el saluda i l’Espol, distret, correspon al salut estirant el braç dret i decloent el puny. Estupefacte, veu com de cop i volta, l’objecte que havia estat sostenint amb la mà s’enlaira a poc a poc per sobre seu, inenta inútilment atrapar-lo, però les forces l’abandonen i cau lentament a terra.
Estructura
Presentació: Ja d’entrada ens indica que en la vida de l’Espol hi ha hagut un canvi transcendental, tal com es pot deduir del puny clos, de la presencia d’aspectes no coneguts abans i de l’expressió del rostre totalment canviada. Pel que fa a l’emmarcament temporal, ens el situa a la fi d’un mes de juny amable.
Retrocés en el temps (flash back) per explicar-nos quin i com fou el canvi que es va produir en la vida del personatge
Desenvolupament: Canvi de temps verbal, del passat al present, i així avacem al costat del protagonsita en el seu periple per professionals i amics.
1. Entre una visita i l’altra se li reforça la idea de la seva imprtància i transcendència del que li està succeint Es la primera vegada que la puc localitzar i he de trobar l’estil `per sortrime’n (pàg. 45) Altra vegada al carrer, l’Espol sent l’encantament d’una nova importància qiue el revesteix (pàg. 46) És la vida saps?...Si tanco els dit amb força comença l’ofec( pàg. 47)
Comença a sentir-se desolat i sol Se’n va perquè necessita respirar l’aire lliure(pàg. 47)
2. A partir d’ara els personatges que l’aconsellaran són cada vegada més estrafolaris i menys quotidians, li donen solucions definitives: que obri la mà com en un rampell de bogeria; que no sigui covard; que ofegui la mà en una gerra d’aigua. La solitud i deslació del personatge va creixent Quan torna al carrer la solitud poblada li intela el cor (pàg. 48) .
El paisatge que l’envolta cada vegada és més màgic i desolat El vent alça la sorra...camina enfonsant els peus...sent com li cruix la pelll resseca del rostre (pàg. 49) el simun fa anar en revoltí les coses i les idees (pàg. 49)
Desenllaç: Ha perdut gairebé del tot la noció de realitat, i s’ha endinsat en aquest món de somni metaforitzat en el circ. Definitivament obre la mà i mor, perplex d’haver-se oblidat d’allò que l’ha obsessionat durant tota la història , no deixar escapar la vida.
Punt de vista
La història ens és explicada per un narrador extern, que ens tradueix els pensaments sentiments i sensacions del personatge .
To
Ironia davant el comportament humà, les solucions que els personatges donen al protagonista són tan absurdes que gairebé són còmiques. Per altra banda el to poètic i fantasiós domina al final del conte, explicitat amb la metàfora del circ. Quant al llenguatge, Calders ens sorpren amb personificacions com el juny amable; paraules pròpies d’un registre culte marriment, abaltir etc.; metàfores esperar un somini sense temps
Tècniques narrativesT
Hi ha una alternnaça entre diàleg i relat. Els encontres de l’Espol amb els diferents personatges sempre prenen la forma del diàleg. Els estat d’ànim i la descripció d’ambients correspone sempre a l atècnica del relat.
diumenge, 8 de maig del 2011
dijous, 5 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
un plan perfecto
Plantejament del guió
1. Idea inicial: dos lladres són detinguts sense haver pogut robar res.
Storyline: dos homes entren a robar en una fàbrica. Mentre estan buscant els diners entra el vigilant. Els dos homes aprofitant que el vigilant està distret tornen a repassar el calaix, però no hi ha diners. Decideixen escapar-se, però queden embadalits veient com el vigilant balla. De cop el vigilant s’atura, els apunta amb una pistola i avisa la policía. La policía els deté i se’ls emporta
Escaleta
1. Nombre de seqüències 4
2. Títol representatitu de cada seqúència
Títol i contingut de cada seqúència
1. Entrada furtiva
Contingut: van directes al caláis els diners, però només hi ha 20 euros
2. Afamat i dominat per la dona
Contingut: un dels homes té gana I en lloc d’anar per feina comença a menjar-se el
que ha cuinat el vigilant. Al cap d’un moment sona el móbil, és la seva dona que li diu
Que torni a casa
3. Un vigilant ballarí
El vigilant comença a ballar i ells se’l miren d’amagat. De cop el vigilant es gira I els apunta amb una pistola
4. Detenció
La policía se’lsendú
Guió literari/Tractament de la història
És de nit, els dos homes espíen el vigilant que surt de la fàbrica, se sent una veu en off que parla del pla que tenen. Apareix en pantalla el títol de la pel·lícula,(música ambient una mica inquietant). Un delshomes es mira el rellotge, i es gira amb posat inqusidor cap al seu company que està fumant, el renya., el tiba per un braç i se l’endú cap a dintre (ha de quedar clar que en Vito, el més baix, és el que domina) Entren corrent, travessen un parell de despatxos buitsi entren al despatx on hi ha els diners. L’alt intenta obrir el calaix ,mentrestant en Vito vilgila i li dóna pressa. Finalment aconsegueix obrir-lo , pèrò no hi ha pràcticament res....continuarà!
dijous, 21 d’abril del 2011
Fet d'armes, Pere calders
Fet d’armes
Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.
Vaig asseure’m a la vora d’un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que, de sobte , un paracaigudista vestit d’una manera estranya va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s’hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.
Va acostar-se’m i amb un accent estranger molt marcat em preguntà:
-Que em podríeu dir si vaig bé per a anar a l’ajuntament d’aquest poblet?
(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble)
-No sigueu ase –vaig dir-li-. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.
Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que demostrava la seva ràbia replicà:
-Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot- respongué- Què me fa falta? Quin és el detall que m’acusa?
- Aquest uniforme que porteu està caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.
-L’hem tret d’un diccionari- va dir-me amb tristesa.
Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me’l mirava i de cop li vaig dir:
-Vós i jo el que hauríem de fer ész barallar-nos . Si portés armes com vós ja us ho diria d’una altra manera…
-No- digué-, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment- El que hem de fer és mirar d’entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem .
Provàrem, fins a deu vegades, d’entrar a la batalla, però una paret de bales i fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que dominava l’espectacle. Des d’allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hui havia tot el que podien demanar els generals.
L’enemic em digué:
-Vist des d’aquí fa l’efecte que , segons com hi entréssim, més aviat faríem nosa…
(Vaig fer que sí amb el cap.)
-…I, això no obstant , entre vós i jo hi ha una qüestió pendent –acabà.
Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d’ajudar-la vaig suggerir:
-I si anéssim a cops de puny?
-No, tampoc. Devem un cert respecte al progres, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil –digué-, és positivament difícil,
Pensant, vaig trobar una solució.
-Ja ho sé! Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?
S’hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta.
diumenge, 13 de febrer del 2011
LA TRAGÈDIA
ORIGEN I SENTIT DE LA TRAGÈDIA
Va començar com un cant ritual en homor de Dionís. Aquest cant era ofert al déu durant les festes anuals que portaven el seu nom- les dionísies – era executat per un cor popular dirigit pel corifeu, director del cor i probable autor dels cants.. A partir del segle VII a.de C., el ditirambe ja no és exclusiu del culte a Dionís i juntament amb la seva evolució formal varia també el contingut ; els temes es multipliquen i, a més dels mites propis de la divinitat, s’hi afegeixen tots els altres provinents de l’epopeia, gènere que s’ha de relacionar, temàticament amb la tragèdia.
La tragèdia té la següent estructura:
- Pròleg
- Cant d’entrada del cor
- Retirada del cor
- Episodis o parts que configuren pròpiament l’obra.
Què és una tragèdia?
Definició d’Aristòtil en el seu llibre de la Poètica : Una tragèdia és una imitació d’una acció honrada i acabada, una imitació feta en un llenguatge refinat, duta a terme per uns personatges que actuen i no pas mitjançant una narració , com també una imitació que tot suscitant compassió i temença opera una purificació d’emocions d’aquesta mena.
Paraules clau: imitació, compassió, temença i purificació (catarsi)
dilluns, 17 de gener del 2011
ANTÍGONA Salvador Espriu
ANTÍGONA
Escena 1a.
ACCIÓ
Conversa entorn de la desgràcia que ha caigut sobre Tebes: els guerrers han mort, la ruïna de la ciutat és imminent, i sobretot la tensa espera del “suprem atac de les forces enemigues encapçalades per Polinices. Astimedusa tem que Antígona no hagi pogut fer desisitir Polinices d’atacar Tebes. |
Astimedusa, Eumolp, Euriganeia, Eurídice,
MOVIMENT ESCÈNIC
Astimedusa entrant; Eumolp assegut als peus d’Eurídice; Euriganeia asseguda en una banda fent un tapís.
ESPAI
En una sala del palau
diumenge, 9 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)