A la manera de Pere Calders. Ópera a la carnisseria de Sergi Mora

Porto tota la vida cuidant dels meus fills, potser no he viscut una vida gaire al·lucinant, però gràcies a aquests anys a casa, he esdevingut una gran cuinera, el meu plat estrella, possiblement, sigui el pollastre a la "cantaora", que vaig aprendre a fer fa un parell d'anys.

Em trobava a la cua de la carnisseria, jo tenia el número 37 i el marcador apuntava el 36. Quan va marcar el 37 em vaig apropar al mostrador.

-Bon dia, voldria 100gr de llonganissa, 100gr de pernil i 100gr de mortadel·la.

-Ara mateix li tallo preciosa. - Em va dir el carnisser.

Aleshores, un dels pollastres sencers que hi havia al mostrador es va aixecar, va pujar a la part superior d'aquest i va començar a cantar. El carnisser es va posar a riure.

-Ja veureu quan canti òpera, sembla que l'hagin atropellat!

Llavors, el pollastre va començar a cantar òpera, deixant-me estorada.

-Però què diu, si canta de meravella!

-Jo canto molt millor.

Tot enfadat, l'home de les carns es va posar a cantar, va agafar el pollastre i li va tallar el cap. Va posar la bossa amb els embotits al mostrador.

-Són 13 amb 50.

-Sisplau, em podria emportar aquest pollastre? Per fer-lo per sopar als petits.

Aquella nit, els meus néts van gaudir moltíssim, van deixar el pollastre en els ossos.

En la mort d'un jove

Intermezzo

2ª part de Vision &cants, no són visions (no hi ha figures llegendàries) no són cants, no hi ha cants patriòtics que ens ajudin a bastir símbols de catalanitat. Són poemes resultat d’experiències de la vida del poeta que només les pot treure a fora en forma de poesia Responen a fets viscuts que l’han impressionat: La mort d’un jove (la mort del seu cunyat de 21 anys); fenòmens atmosfèrics A muntanya, records d’infantesa Sol solet
En la mort d’un jove hi ha una barreja d’elements decadentistes (la mort embellidora) i vitalistes (l’heroi en flor)




EN LA MORT D’UN JOVE

1. Emmarcament del poema
2. Glossari : glaties, estroncats, serena, emperesit,
3. Punt de vista: narrat en segona persona, un jo que esdirigeix a l’heroi que ha mort, i després a la mort mateixa; a partir del desè vers la narració és en 3ª persona, i el jo és un nosaltres. Al final del poema l’heroi ja no hi és , per tant ja no li podem parlar en segona persona
4. Argument i estructura : un jove lluitador mor enmig de la lluita, somiava l’èxit, però la lluita el va vèncer. La segona part del poema és la reacció dels del voltant i la bellesa de la mort en un cos jove. Tot plegat emmarcat en un ponent dolcíssim.
5. Tema: la mort

CANTS MARAGALL

Els cants són projeccions cap al futur, però un futur col·lectiu: el cant és objecte de cant per una comunitat humana convocada, mitjançant aquest mateix cant, a la unitat. Els primers Cants, La Sardana i el Cant de la senyera, són els poemes del volum que més s’ajusten a la imatge d’un Maragall que escriu al servei d’una ideologia. Amb el primer fa la lloança del ball nacional, i amb el segon, de la bandera nacional. L’objectiu és obvi: la creació i exaltació d’uns símbols que vehiculin els sentiments patriòtics d’una col·lectivitat. A continuació vénen tres Cants que admeten una doble lectura: patriòtico-local i generacional-universal. El cant dels joves és l’encoratjamentg eufòric a una joventut de la qual el poeta sent que forma part i a la qual li ha arribat l’hora. La secció dels cants es clou amb Els tres cants de guerra, el reportatge poètic amb què Maragall glossa la desfeta colonial espanyola de 1898. El primer poema de la sèrie, Els adéus, recull el moment que les tropes marxen al front; les cobertes de les embarcacions massa carregades presagien el fatal desenllaç. L’Oda a Espanya , el poema més conegut i reeeixit de la sèrie- retreu a Espanya el gust fúnebre per la mort i la dissort, que contraposa a la vida que té a la sang “dins les venes” (i no la sang vessada, associada a la mort). Finalment, el Cant del retorn, tot i descriure l’estat lamentable dels soldats supervivnets, acaba amb una invitació al cant i a la rialla que suposa una resposta a la crisi espanyola de la fi de segle.

Visions&Cants INTERMEZZO

Intermezzo

2ª part de Vision &cants, no són visions (no hi ha figures llegendàries) no són cants, no hi ha cants patriòtics que ens ajudin a bastir símbols de catalanitat. Són poemes resultat d’experiències de la vida del poeta que només les pot treure a fora en forma de poesia.