Porto tota la vida cuidant dels meus fills,
potser no he viscut una vida gaire al·lucinant, però gràcies a aquests anys a
casa, he esdevingut una gran cuinera, el meu plat estrella, possiblement, sigui
el pollastre a la "cantaora", que vaig aprendre a fer fa un parell
d'anys.
Em trobava a la cua de la carnisseria, jo
tenia el número 37 i el marcador apuntava el 36. Quan va marcar el 37 em vaig
apropar al mostrador.
-Bon dia, voldria 100gr de llonganissa, 100gr
de pernil i 100gr de mortadel·la.
-Ara mateix li tallo preciosa. - Em va dir el
carnisser.
Aleshores, un dels pollastres sencers que hi
havia al mostrador es va aixecar, va pujar a la part superior d'aquest i va
començar a cantar. El carnisser es va posar a riure.
-Ja veureu quan canti òpera, sembla que
l'hagin atropellat!
Llavors, el pollastre va començar a cantar
òpera, deixant-me estorada.
-Però què diu, si canta de meravella!
-Jo canto molt millor.
Tot enfadat, l'home de les carns es va posar a
cantar, va agafar el pollastre i li va tallar el cap. Va posar la bossa amb els
embotits al mostrador.
-Són 13 amb 50.
-Sisplau, em podria emportar aquest pollastre?
Per fer-lo per sopar als petits.
Aquella nit, els meus néts van gaudir
moltíssim, van deixar el pollastre en els ossos.
